Tots en algun moment de la vida hem posposat alguna acció que ens fa mandra. Un dia que teníem dedicat a fer una cosa determinada, de sobte, s’ha convertit en un dia ple d’accions a fer, i just allò que havíem de resoldre no hem tingut temps de fer-ho.
Hi ha persones que es dediquen a posposar. Són artistes de la procrastinació i no hi ha manera que atenguin a determinades activitats importants i només fan les que són irrellevants i agradables.
A teràpia ens hi trobem moltes vegades. Persones que venen i demanen ser ajudades per atendre un tema concret però no hi ha manera d’abordar-lo perquè mai és el moment adequat, o s’obliden d’allò que just fa referència a…
O persones que demanen informació, i al mateix temps diuen “no estic bé però potser ara no és el moment. Ja començaré teràpia quan estigui preparada perquè ara no estic bé, i no és el moment.”. Han trucat per demanar informació però no són capaces de passar a l’acció
La procrastinació crea ansietat perquè hi ha temes que mai s’aconsegueixen tancar, i perquè es barregen la voluntat i necessitat de fer-ho amb la impossibilitat i la mandra de fer-ho.
Per què posposem?
Normalment posposem perquè el fet de fer la tasca, o l’acció, ho associem a quelcom incòmode, o que exigeix un canvi, o és dolorosa, o requereix temps,… En definitiva podem dir que ens és incòmode de fer perquè pensem que és avorrida, estressant o que te per a nosaltres algun grau de perillositat emocional -normalment perillositat fictícia-, i tot això ens convida a eludir la responsabilitat de fer-ho.
Normalment darrera el no fer hi ha una por per afrontar alguna debilitat, por a haver de canviar alguna cosa.
Les mandres persistents a afrontar alguna cosa és important atendre-les, ens estan informant que aquí hi ha un tema a resoldre. Hem d’agafar el toro per les banyes.
La gent normalment diu: “és no se com fer-ho”, “no se quan posar-m’hi”. Jo sempre dic: fes-ho, fes-ho ara, i no li donis més voltes. Comença-ho!!!!
Pots canviar el teu comportament en el moment que tu ho decideixis. Les coses és fan i ja està.
Per tant:
- Fes-ho i no hi pensis
- No pateixis per fer-ho perfecte. Ho perfeccionaràs fent-ho.
- Pensa en el benestar i l’orgull d’haver-ho fet.
- Recórrer a algú de confiança que t’ajudi a veure què hi ha darrera aquesta impossibilitat.
Elisenda Vila
Psicoterapeuta