¿Per qué em sento una dona sola i trista?

” Ho tinc tot i em sento una dona sola i trista “ És un pensament que potser heu tingut més d’una vegada. A més a més, us culpabilitzeu de tenir-lo creient que és injust pensar-ho i/o sentir-ho.  …. Com ens podem sentir soles i tristes si tenim una família meravellosa? Amb un marit, uns fills que han crescut sans i forts, una feina,...?

Ho heu donat tot i ja no us queden forces, us sentiu cansades de lluitar, i cansades de tot. Us agradaria que us reconeguessin una mica el vostre esforç i potser així recuperaríeu una mica l’autoestima i la vàlua personal perquè… “ja no se qui sóc, ni què vull”. 

Us sentiu culpables de tot i de res en especial.

Esteu fastiguejades, sentiu ansietat. No teniu ganes de res, només de plorar i ho feu sempre d’amagat. Teniu necessitat de reconèixer-vos, i al mateix temps, us fa por us fa valorar-vos, confiar en vosaltres,… Necessiteu allunyar-vos de la vostra inseguretat.

Potser et pot interessar també la lectura de “Perseguint la Felicitat” 

Elisenda Vila

Pots contactar amb mi i t’ajudaré am el teu procés aquí