Ho he de fer, peró potser no es el moment

tengo que hacerlo

“Ho haig de fer” un clàsic

A  vegades ens trobem que considerem que hem de fer una cosa però, al mateix temps, mai la fem perquè ens convencem que no és el moment.Pero es que … ho haig de fer!

Sovint, no és que no sigui el moment, és que no ens donem el permís o ens fa por fer-ho.

Hi ha moments en la nostra vida que descobrim que hi ha coses que no acaben de rutllar. Coses o maneres de fer nostres que ja no ens serveixen i que voldríem canviar. Passats que no ens deixen veure el present ni avançar cap el futur.  Relacions que trontollen, situacions que no sabem com encarar,… En definitiva, moments que veiem que hem de demanar ajuda d’algun professional. I quan arriba el moment de decidir-nos a fer el gest, apareix una veueta interna que ens diu que no, que ara no, que encara no que no cal, que no n’hi ha per tant. I et segueixes dient…ho haig de fer.

Entre dues forçes

Ens trobem entre dues forces, la del sí que vull viure i estar millor , i una altra que ens boicoteja sota qualsevol excusa –ara no és el moment.

En realitat els boicots són fantasmes interns que ens fan por i no ens deixen viure, no ens deixen decidir, no ens deixen que ens tinguem en compte, no ens deixen moure del lloc incòmode on estem. Els boicots són les nostres pors, són la nostra falta d’estima cap a nosaltres mateixes. Són fantasmes que els donem el poder que decideixin per nosaltres. Ens parapetem amb ells, i així no fem front a la realitat.

Perquè ens fan por els canvis? Perquè ens fa por buscar estar bé, si on sóc no ho estic? Pot passar que millori, però difícilment el final del procés serà pitjor que el present!!!

Estic fent-me boicot

Normalment el boicot sempre va acompanyat de grans justificacions: “ara no tinc temps”, “ara no tinc diners”, “em fa mandra”, “no és important, sóc exagerada”, “ningú em pot ajudar”…

En realitat mai és el moment de res, o qualsevol moment pot ser el moment. Qualsevol moment pot ser moment per fer allò que necessitem, allò que volem.

És veritat, mai ens sobren els diners ni el temps, però tenim temps i diners pel que volem. Ens mereixem el mateix que es mereix tothom: ser felices i feliços. Voler estar bé és important, forma part de la responsabilitat de la vida, i, ara per ara, només tenim aquesta vida, no podem eludir-la.

Començar una teràpia és emprendre un viatge amb paisatges que ens agraden més i paisatges que ens agraden menys, però sempre aprenem.

Sempre que et diguis: ara no és el moment, pensa, amb la màxima sinceritat, perquè dius que no és el moment, investiga què és el que et fa por d’emprendre aquest viatge. No et deixis vèncer per la por, sigues valenta/valent. Decideix des de la llibertat interna. Allà on hi hagi una por, allà hem d’anar ha descobrir què passa.

Ets ineludible!!!!

Elisenda Vila

Si creus que necessites acompanyament en el procés pots contactar amb mi fent click aquí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Social media & sharing icons powered by UltimatelySocial