¿Qué és la Síndrome Post-Vacacional?

Normalment parlem de la Síndrome Post-Vacacional, però en realitat no és cap trastorn ni cap malaltia. És un període de readaptació a les nostres tasques habituals  (horaris feines,…).  És un desajust horari que a vegades presenta simptomatologia física i emocional:

• Fatiga
• Insomni
• Desànim
• Tristor
• Irritabilitat
• Ansietat
• Trastorn digestius,…

I si no es aixó?

En principi aquestes simptomatologies no requereixen atenció psicològica. Penseu que quan agafem les vacances, a vegades, necessitem uns dies per adaptar-nos al nou ritme. Fàcilment els primers dies continuem despertant-nos d’hora. Peró si s’allarguen molt en el temps s’han d’observar.

Si al tornar a treballar la simptomatologia esmentada s’allarga, llavors possiblement ja no estaríem parlant d’un problema de readaptació. En aquest cas estariem parlant de casos de persones amb dificultats d’afrontament de determinades situacions. Es tracta de persones amb graus d’insatisfacció importants.

Potser hem de parar el ritme

Les vacances esperades i merescudes que tots anhelem, en principi són per descansar i agafar energia. Però sovint no fem més que canviar d’activitats sense canviar-ne el ritme frenètic. És a dir, no fem més que canviar d’estrès. La prova és que a vegades quan tornem de vacances diem, “ara necessitaria uns dies per descansar”.

Tips de prevenció:

• Tornar amb temps per adaptar-nos al nostre entorn habitual.
• Començar a ajustar horaris de son i d’àpats, de manera gradual.
• Donar-nos permís per poder ser feliços treballant i/o amb el nostre dia a dia. Deixar d’associar la feina amb la infelicitat i les vacances amb la felicitat.
• Planificar-nos el curs amb espais d’oci i de descans. Per això cal, durant la setmana buscar espais per parar i descasar.
• No organitzar-nos l’agenda amb més activitats obligatòries de les que podem assumir (anglès, francès, gimnàs, màster) i guardar-nos espais per badar.
• Tenir caps de setmana d’oci.

Els ritmes frenètics

Tenim un concepte de vida on valorem la quantitat més que la qualitat. És un fenomen, sobretot de les darreres dècades, més femení que masculí. Valorar-nos per la quantitat de coses que fem. Encara necessitem demostrar i demostrar-nos que som capaces de fer, i que valem. De manera que quan més fem més fortes, i més poderoses ens sentim. Però això te una quota d’estrès important.

D’altra banda, en el fur més intern nostre/a, molts vegades sabem que fem, fem i fem per no sentir. No sentir que alguna cosa de la meva vida no funciona. Que potser som nosaltres mateixes/os que no funcionem. Que no ens donem permís per ser com som, o per acceptar el que ens envolta.

Podem ser feliços i felices sense fer tantes coses i reservar-nos espais per estar amb els nostres, per estar amb nosaltres, per respectar-nos.

Si comencem per valorar-nos nosaltres mateixes no necessitarem fer tantes coses per demostrar, i demostrar-nos, que valem i serem més felices.

Et costa agafar el ritme? Creus que puc ajudar-te?

Elisenda Vila

Pots contactar amb mi fent click aquí